Informació > Els residus

Informació > Els residus

La gestió dels residus ha pres una empenta remarcable durant aquesta darrera dècada com a conseqüència de la necessitat d’adaptar-se a la legislació vigent i d’aconseguir una millora en la gestió de l’entorn. Les millores tècniques i de model, la resposta social i un augment de la sensibilització ciutadana han estat factors claus d’aquesta evolució.

Malgrat que aquest fet ha tingut una repercussió evident en la valorització de residus a través de la recollida selectiva de fraccions com el vidre, el paper i els envasos, encara cal recórrer un llarg camí, i això és especialment perceptible quan parlem de la gestió dels residus especials.

Tot i la progressiva instal•lació de deixalleries i l’evolució d’alternatives per acostar la recollida als ciutadans; les piles, bateries i els productes tòxics d’ús domèstic, tenen encara un clar destí finalista en dipòsit controlat i plantes incineradores amb el consegüents perill per la salut i l’entorn.

L’oli vegetal usat és un d’aquests residus domèstics. Es tracta d’un residu important al nostre país atenent la nostra cultura culinària i per suposat, la tradició agrícola.

Sense cap mena de dubte, l’ús quotidià de greixos vegetals té un impacte important en l’entorn, especialment en els ecosistemes aquàtics, que han rebut una important càrrega contaminant mentre no evolucionava la gestió i sanejament de les aigües residuals. Cal recordar que això representava aportacions orgàniques als sistemes aquàtics i la conseqüent eutrofització de les aigües i la variació en el flux d’intercanvi d’oxigen. Afortunadament, la depuració de les aigües residuals minimitza de forma espectacular aquests efectes, encara que la gestió dels greixos extrets suposen un cost en la seva correcta gestió.

I efectivament, tal i com demostren estudis realitzats, la majoria de l’oli domèstic usat s’aboca a les piques i la tassa del wàter. Un 40,4% de la població afirma fer-ho així, mentre un 14,7% ho fa a la brossa. Tan sols un 23% afirma recollir-lo selectivament. A aquestes dades cal afegir que és la població entre 18 i 35 anys, la que té estudis superiors i viu en ciutats de més de 50.000 habitants qui desenvolupa en un percentatge més elevat, mals hàbits i actituds en relació a l’oli usat.
En definitiva, tenim una important producció d’olis vegetals usats, la majoria dels quals no són recollits selectivament per a una correcta gestió. La implantació de tecnologies de reformulació dels olis usats permet la obtenció d’una matèria primera per a la posterior producció de biodièsel, per la qual s’organitza progressivament la recollida selectiva d’aquest residu.